| Slavoj Zizek: filòsof (Ljubljana, 1949). És un dels pensadors més actius del present filosòfic. La seva teoria crítica assimila els postulats del marxisme, que hi apareixen sorprenen filtrats a través de la psicoanàlisi d'estil lacanià. Zizek ha conreat l'assaig amb una productivitat compulsiva, introduint el públic general a la filosofia a través de textos on el pensament tradicional s'explica a partir d'exemples de la cultura popular, com ara el cinema comercial o l'òpera. La seva obra inicial (El sublim objecte de la ideologia i Perquè no saben el que fan) és enormement crítica amb la filosofia de la postmodernitat i la renúncia al discurs veritable com a impostura ideològica. Paral·lelament, Zizek ha insistit en redimir algunes figures heretades del marxisme (Repetir Lenin) per tornar a postular una política d'arrel revolucionària (Amor sense pietat. Vers una política de la veritat). D'entre els seus nombrosos llibres, també es poden destacar: The ticklish subject : the absent center of political ontology, Verso, 1999; The fragile absolute: or, why is the Christian legacy worth fighting for?, Verso, 2000; Did somebody say totalitarianism?: five interventions in the (mis)use of a notion, Verso, 2002; The parallax view, Mitt press, 2006. Més recentment, cal destacar la publicació de Violència (Empúries, 2009). |